El franquisme: els origens

Franco era el cap de l’Estat i ostentava e títol de Caudillo d’Espanya.
Concentrava tots els poders i era el Generalíssim dels Exèrcits amb el comandament suprem sobre tots ells.
Tots els partits, els sindicats i les associacions polítiques van ser declarats il•legals i els seus militants van ser perseguits i empresonats. Només es van permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), i Franco n’era el dirigent màxim.
Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides. Franco legislava per decret de llei; el seu poder era vitalici i s’atorgava ell mateix la potestat de nominar el seu successor. Totes les institucions republicanes van ser desmantellades i es va suprimir la Constitució del 1931.

LES LLEIS FONAMENTALS

La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat.
El Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou regime, però prohibia es sindicats lliures i la vaga.
La llei constitutiva de les Corts Espanyoles (1942) va crear unes Corts consultives.
El Fuero de los Españoles (1945) era un pseudodeclaració de drets cívics.
La llei de referènum (1945) establia consultes populars per a determinades lleis.
La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a sucesora del fraquisme.

ELS SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME

La victòria franquista en la Guerra Civil va significar el triomf dels grups que amb la República van témer que perdien els antics privilegis. Per aquesta raó, la gran burgesia, l’exèrcit i l’Església Catòlica van fer costat a un règim que els garantia el poder i la influència.
-La gran burgesia va tenir carta blanca per a l’exercici del seu domini econòmic.
-L’exèrcit tenia uns efectius molt nombrosos i els seus comandaments exercien molts càrrecs polítics i llocs importants en les empreses.
-L’Esglesia Catòlica va tindre molt de poder gràcies a que Franco va establir la confessionalitat de l’Estat, va suprimir el divorci i va establir el pressupost per al culte i el clero.

LES RELACIONS EXTERIORS

Tres grans etapes:
-Des del 1939 va fer costat a les grans potències feixistes i en la Segona Guerra Mundial va enviar un grup de voluntaris al front alemany de l’Est.
-La derrota del feixisme el 1945 va fer que el règim franquista fora condemnat per l’ONU.
-L’aïllament va començar a trencar-se el 1953 quan España va pactar amb els EEUU i el Vaticà.
Aixó representà el assentament del franaquisme definitiu.


GARCÍA SEBASTÍAN.M

GATELL ARIMONT.C (1996): Ciències socials, història, València, Vicens Vives.