La formació de l'escola

El règim franquista va concebre l'escola com un instrument per fer una consciència social franquista, i això va ser una de les conseqüències de la victòria del franquisme.

L’ensenyament primari i secundari van ser reformats per l'Estat buscant l'adoctrinament ideològic de la joventut espanyola. En les assignatures es reflectia l'idealisme franquista, rs'hi ressaltava l'oposició, creant aquesta consciència en contra d'ells. Estava clar que Franco es volia assegurar que el poble estava amb ell.
A través de l'assignatura d’Història s'intentava introduir en la població juvenil per una banda una sèrie de qüestions fonamentals, per aconseguir l'acceptació de la situació existent, i per un altra els nous valors morals. Va ser una de les tasques de les quals es van encarregar el Ministeri d'Educació Nacional i el govern. Un exemple d'això és la Llei de Reforma del Segon Ensenyament de 1938, primera llei del Nou Estat en matèria educativa: "Començar amb la reforma de la part més important de l'Ensenyament Mitjà [...], perquè una modificació profunda d'aquest grau d'ensenyament és l'instrument més eficaç per , ràpidament, influir en la transformació d'una societat i en la formació intel·lectual i moral de les seues futures classes directores".Hui en dia gent que ha estudiat a l'escola franquista, encara continua tenint un pensament franquista, es van acostumar a això. Les frases més comunes de la gent gran són per exemple: “con Franco se vivía mejor", "con Franco no cerrábamos la puerta", que reflecteixen la introducció de la ideologia franquista a l’escola.
Per tant, en aquest nou període de la Història d'Espanya, que és el franquisme, adquireix importància la tradició històrica i l'espanyol. Franco que, tot basant-se en la tradició i en el valor de la unitat, intenta crear una nova Espanya, fidel reflex de l'Espanya Eterna, que es caracteritzava, en paraules de González Calleja i Limón Nevado, per aquests valors: “ monàrquica, imperial, centralitzada, absoluta i catòlica "