"MONE" A L'ESCOLA

En aquest apartat anem a contar un dia en la vida d’una persona que anava a l'escola, des de que es despertava fins que se n’anava a dormir.
A les vuit del matí s’alçava i prenia el desdejuni , un got de llet amb uns dolços.
Després, es posava l'uniforme, comprat a un preu no molt barat, i eixia al carrer. Allí, es creuava amb algunes amigues i totes juntes anaven a l’escola.
Quan arribaven a l'escola, al voltant de les nou menys vint, anaven directament al pati on , formats com a un petit exèrcit, cantaven el "cara al sol".

CARA AL SOL
Cara al sol con la camisa nueva
que tú bordaste en rojo ayer,
me hallará la muerte si me lleva
y no te vuelvo a ver.
Formaré junto a mis compañeros
que hacen guardia sobre los luceros,
impasible el ademán,
y están presentes en nuestro afán.
Si te dicen que caí,
me fui al puesto que tengo allí.
Volverán banderas victoriosas
al paso alegre de la paz
y traerán prendidas cinco rosas:
las flechas de mi haz.
Volverá a reír la primavera,
que por cielo, tierra y mar se espera.
Arriba escuadras a vencer
que en España empieza a amanecer.

Després de cantar, anaven a classe i esperaven l’arribada del professor .
Quan el professor entrava a classe els alumnes, que estaven asseguts, s’alçaven per desitjar-li bon dia i començava la classe.
A les onze, les classes s’interrompien i les xiquetes anaven al pati a esmorzar. De normal esmorzaven un entrepà de mortadel·la o formatge.

Al pati jugaven a jocs recreatius com la corda, “el escondite” i “el churro”.

Després del pati tornaven a classe fins a les dotze.
Quan l'escola acabava, tornava a casa i menjava el que hi havia que, normalment, era carn.
Després de dinar, com que no podien veure la televisió ja que en aquests moments no existia, parlaven de com els havia anat el dia o de diverses coses.
Quan arribava l’hora d’anar-se’n a l’escola, sobre les 15h. s’aplegava i es feia la mateixa salutació que pel matí.
Les classes acabaven a les 17h.

Al eixir, arribaven a casa, deixaven les coses i ixien a jugar al carrer ja que no passaven molts cotxes.
Arribaven a casa al voltant de les 20h. , feien els deures que no eren molts ,sopaven i se n’anaven al llit prompte.
Abans de dormir, resaven algunes oracions i li demanaven coses a Déu.

foto de xiquets jugant a "churro"

Informació treta de l'entrevista a Sra. Teresa Sancho Jovena.

Reportatge de fotos

El franquisme: els origens

Franco era el cap de l’Estat i ostentava e títol de Caudillo d’Espanya.
Concentrava tots els poders i era el Generalíssim dels Exèrcits amb el comandament suprem sobre tots ells.
Tots els partits, els sindicats i les associacions polítiques van ser declarats il•legals i els seus militants van ser perseguits i empresonats. Només es van permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), i Franco n’era el dirigent màxim.
Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides. Franco legislava per decret de llei; el seu poder era vitalici i s’atorgava ell mateix la potestat de nominar el seu successor. Totes les institucions republicanes van ser desmantellades i es va suprimir la Constitució del 1931.

LES LLEIS FONAMENTALS

La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat.
El Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou regime, però prohibia es sindicats lliures i la vaga.
La llei constitutiva de les Corts Espanyoles (1942) va crear unes Corts consultives.
El Fuero de los Españoles (1945) era un pseudodeclaració de drets cívics.
La llei de referènum (1945) establia consultes populars per a determinades lleis.
La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a sucesora del fraquisme.

ELS SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME

La victòria franquista en la Guerra Civil va significar el triomf dels grups que amb la República van témer que perdien els antics privilegis. Per aquesta raó, la gran burgesia, l’exèrcit i l’Església Catòlica van fer costat a un règim que els garantia el poder i la influència.
-La gran burgesia va tenir carta blanca per a l’exercici del seu domini econòmic.
-L’exèrcit tenia uns efectius molt nombrosos i els seus comandaments exercien molts càrrecs polítics i llocs importants en les empreses.
-L’Esglesia Catòlica va tindre molt de poder gràcies a que Franco va establir la confessionalitat de l’Estat, va suprimir el divorci i va establir el pressupost per al culte i el clero.

LES RELACIONS EXTERIORS

Tres grans etapes:
-Des del 1939 va fer costat a les grans potències feixistes i en la Segona Guerra Mundial va enviar un grup de voluntaris al front alemany de l’Est.
-La derrota del feixisme el 1945 va fer que el règim franquista fora condemnat per l’ONU.
-L’aïllament va començar a trencar-se el 1953 quan España va pactar amb els EEUU i el Vaticà.
Aixó representà el assentament del franaquisme definitiu.


GARCÍA SEBASTÍAN.M

GATELL ARIMONT.C (1996): Ciències socials, història, València, Vicens Vives.

BENVINGUTS

L'EDUCACIÓ DURANT EL FRANQUISME

Carlos Aparici Beltran

Marta Martinez Talavera

4A

IES Vil·laRoja

La destrucció de l'escola republicana

La repressió contra els professors durant l'època franquista va ser molt forta, sobretot per les seues idees polítiques, se’ls va acusar per diversos càrrecs i les sancions van ser moltes i molt dures.

Els càrrecs pels quals els acusaven amb més freqüència eren:

- Tindre una ideologia d'esquerres.
- Mostrar actituds contràries a la causa nacional.
- Participar en organitzacions properes a la República.
- No tindre costums religiosos o ser ateus.
- Fer plantejaments pedagògics inacceptables.
- Ser separatista.

Les sancions que els aplicaven eren:

- Suspensió del salari, que es feia mentre es tramitava l'expedient corresponent; la suspensió era entre un mes i dos anys.
- Separació del seu càrrec; aquesta va ser una de les sancions més dures i amb més importància en aquesta professió de professor, ja que se'ls prohibia exercir i disminuïa la categoria de la professió.
- Inhabilitació per poder exercir un càrrec directiu i de confiança, sanció dirigida al professorat sospitós, encara que sense proves. O trasllat; existien dos tipus de trasllat forçós: dins de la província i fora de la província. Fora de la província era per als professors que havien militat en partits polítics autonomistes, la majoria dels catalans i els bascs van ser acusats per això, i el trasllat oscil•lava entre un mes o cinc anys.
- Inhabilitació per exercir legalment l'ensenyament privat.

El més greu van ser les execucions de les persones que s’oposaven a l'alçament i fidels a la República.
Aquestes sancions afecten els mestres de l'ensenyament primari i secundari, el professorat de les Escoles Normals, l'alumnat de les Normals que va estudiar durant l'etapa republicana i el professorat universitari que, a part de l'expulsió, tenen una variabilitat que oscil•la entre 1 i 5 anys.
A més cal recordar que la depuració en l'ensenyament no afectarà només les persones, també es depuraran les biblioteques escolars. Els llibres d'escriptors catalans, d'autors estrangers importants en el camp de la renovació pedagògica, d'autors de novel•les i de llibres de lectura de signe liberal i republicà, entre d’altres, són apartats de les biblioteques escolars, i els personals són cremats.

Els republicans són forçats a treballar.


Presoners de les mines d'Almadén (Ciudad Real) eixint a treballar.

Marc Històric

El règim polític que es va instaurar a Espanya al final de la Guerra Civil es va caracteritzar per la institucionalització d’una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants. A més, la figura del dictador, el general Francisco Franco, va presidir el període d’una manera omnipresent.

Al llarg de quasi quaranta anys (1939-1975) el franquisme va romandre

Inalterable en els seus principis bàsics: concentració de poders en mans del dictador, manca d’una Constitució, de sufragi i de partits polítics, com també negació de les llibertats individuals i col·lectives i dels drets democràtics. La seua única legitimitat provenia del fet d’haver guanyat la Guerra Civil.

Ara bé, durant aquesta època en el terreny educatiu, es van prohibir la coeducació. Com que el destí fonamental de les dones era exercir el paper social de mare i d’esposa, la seua educació havia de ser diferent i, per tant, separada. El resultat va ser, durant molts anys, un nivell educatiu inferior al que rebien els xics.

També es van dictar normes de comportament social i de bons costums: els vestits no havien de ser cenyits ni havien de remarcar les formes del cos, els escots no podien ser grans, les xiquetes estaven obligades a portar calces des dels dotze anys i els xics i les xiques no havien de coincidir en llocs públics com piscines o platges.

GARCÍA SEBASTÍAN.M

GATELL ARIMONT.C (1996): Ciències socials, història, València, Vicens Vives.

L'escola nacional

Després de comparar les assignatures de dues persones en el curs 75/76 , podem veure que les assignatures de Llenguatge, Matemàtiques, Formació Religiosa, Ciències Naturals i Artística o Dinàmica eren tant assignatures per a xic com per a xica, però en canvi Ensenyaments de la Llar era exclusiu per a xiques.
Estava clar, la dona en aquells temps era qui havia d'estar a casa, cuidant i educant els fills, havia de fer cas a l'home en tot allò que diguera. Per tant, l'objectiu d'eixa assignatura era que la dona es preparara moralment i materialment per ser capaç d'allò que s'esperava d'ella.
El mètode d'estudi era "método machaca", després de repetir i repetir se'ls quedava la informacióAls exàmens, alguns professors posaven els alumnes en fila i els preguntaven; si els alumnes no contestaven a l'instant els professors els suspenien. L’educació era obligatòria fins als 13 anys, però com que la gent no tenia diners i necessitaven un salari més a casa, els xiquets eixiende l’escola abans, la qual cosa augmentava l'analfabetisme en la població que era d'un 60% en homes i un 65-70% en dones.
Actualment la situació ha canviat molt. En primer lloc, ara els col•legis són mixtos i les assignatures són les mateixes per a xics i xiques, i hi ha més varietat perquè podem decidir quina assignatura volem triar com a optativa, cosa que abans no existia. En segon, l'assignatura d'Ensenyaments de la Llar ha desaparegut perquè es veu la dona igual que l'home i amb les mateixes oportunitats i facultats. I en tercer, ara la forma d'estudiar és molt diferent, estudiem entenent el que fem i no de memòria perquè a molts professors no els agrada i prefereixen que ho expliquem nosaltres amb les nostres paraules, encara que no estiga tan bé.

En conclusió, podem dir que l'escola ha canviat molt i a millor, i que ara tot és més just i que hi ha igualtat entre xics i xiques.